Un jardí mediterrani. Set flors silvestres. Nou pètals. Tres collites. El secret? Regar amb lunars, una gota de melancolia, somriures a diari, un xic d’humor de primavera, dos litres d’aigua, tones de raigs de sol, una mica de lluna plena i colors, molts colors, que atrauen papallones, abelles i colibrís. Així s’alimenta La Flor del Otro.

Fills de la música mestissa, La Flor del Otro fusiona les seves diverses influències (rumba catalana, ska, reggae, ritmes llatins i rock, entre d’altres) per a sembrar un so fresc, ‘bailongo’, enèrgic i canalla que envia missatges directes amb contingut rebel revelats en les lletres de la vocalista.

Aquest jardí vesteix de manera completa. A la bateria Joni Fuentes, una de les últimes incorporacions de la banda; a la guitarra espanyola ‘El Peri’, encarregat dela melodia rítmica; al baix Carles Domènech, incorporant línies penetrants; a la guitarra elèctrica Jofré Orús, afegint el punt rude que li faltava a la banda; al teclat Sara Costa, encarregada del sabor i dels ‘tumbaos’; a la trompeta i ma dreta en cors, Aleix Costa; i a la veu principal i les lletres Mabel Flores, que afegeix el feminisme necessari, el sentiment i l’humor clau per a la banda. El resultat es un show reflexo-festiu a bombo negres no apte per a pugons.

En 2016, després del llançament del single ‘Señora’, amb la col·laboració de bandes com Itaca Band, Doctor Prats i La Bambula, decideixen treballar dur per a compactar la música i el directe. A principis de 2017, La Flor del Otro entra a enregistrar ‘La ciénaga’, el seu primer disc professional, produït per David Rosell, amb el qual es proposen marcar l’inici d’una nova etapa amb més ambició que mai. Un so més madur i potent, que trenca amb la simplicitat que caracteritzava els darrers EP’s, ha estat el resultat.