Agenda

Carregant Esdeveniments

Marroc: Al Sud de l’Atles en bicicleta, per Miquel Femenia

Data

24.11.16 a les 20.00

Passat Marràqueix, l’Alt Atles, és la frontera natural amb el gran Sud. Des del Tizi N’Tichka, el coll de la carretera a més de 2200 m, ja s’esbrina que alguna cosa canvia. Minven les obagues de vegetació esponerosa, tant o més que les congestes de neu al ple de l’hivern. I a poc que baixem, la datilera, marcant la presència de l’aigua que en determina el conreu i la situació dels habitatges, dels llogarets i dels pobles, els qsur quan són fortificats. I tot al voltant és presència mineral, algun cop esquitxada de matollar. Tant se val que mirem cap al vessant del Toubkal o del M’Goun, els 4000 nevats que limiten l’horitzó, serralades immenses cobertes de neu sota el cel blau, terres vermelles, marronoses o groguenques, rocams de formes voluptuoses que es  disgreguen en còdols o en sorra fina als límits del desert. Textures i colors en la composició.

Des del coll, deixar-se caure en bicicleta per la carretera secundària és com passar un túnel del temps. A la Kashba de Telouet, domini dels grans senyors Glaoui, amb el seu palau de magnificència caduca, admirem quin era el seu poder i com es pot volatilitzar fins l’oblit, tant com s’enruna el que hi veiem. Més avall, el mític ksar d’Aït-Ben-Haddou desferma la imaginació en evocacions de pel·lícules rodades allà i imatges romàntiques i orientalistes: caravanes de camells, guerres entre senyors feudals, exploradors a la descoberta, etc.
 
Dies i colls enllà, la gran vall que neix als peus del Toubkal, pigallada de pobles amazig arrecerats als seus vessants, ens duu fins les planes i turons del safrà, passat Taliouine i més enllà de Kourkorda. I per colls secundaris i palmerars amagats a les lleres de rambles i barrancs amb graners i habitatges penjants, fins a Foum Zguid, una de les portes del desert.
 
Ara sí, dunes i grans plataformes de roca com immenses taules varades en la sorra. Tot a tocar d’Iriki, el llac intermitent que apareix amb la torrencialitat de les escasses pluges, una mar d’aigua en una mar de sorra. Encara que la presència d’algun nòmada ens pot indicar la dels pous d’aigua, cal carregar-ne de sobres per prudència i seguretat fins M’Hamid on el Draa ens apareix amb tota la verdor i vida que genera al seu voltant.
 
Vall amunt, a Zagora, el mític cartell ens recorda que Tombuctú era a 52 dies. Si bé un temps ha estat molt més a prop, amb la situació política actual podem dir que és molt més lluny.
 
Sigui com sigui, fins aquí la lletra. Si vols veure les imatges i escoltar els comentaris del viatge que evoquen, vine amb nosaltres, dijous 24 de novembre.
T’hi esperem!!

Preu

Gratuït

Afegeix als teus calendaris

Google Calendar

iCal