Actualitat

20J. Dia Internacional de les Persones Refugiades

Des de l’Ateneu L’Harmonia volem recuperar aquest escrit publicat just fa un any en motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades. Perquè ja ha passat un any i tot continua igual. Perquè encara segueixen havent-hi milers de peticions d’asil pendents de respondre. Amb vaixells de rescat bloquejats a port mentre milers de persones moren ofegades cada any. Per una societat que no aixequem murs. Per una societat on realment la vida sigui el centre.

Avui, mentre els mitjans de comunicació observen el desembarcament de l’Aquarius, alguns grups feixistes els reben amb pancartes d’odi i xenofòbia i molts col·lectius tenen les alarmes posades als CIEs per si aquest és el destí de l’acollida que han de rebre, com moltes d’altres que ja són dins.

Avui, mentre moltes de les persones ciutadanes de Barcelona porten dies ben fermes i combatives en una tancada al barri del Raval, sota la frase “El racisme ens tanca”, que és un pols institucional, a la llei d’estrangeria i a tots els mecanismes racistes que perpetuen l’exclusió d’unes i el privilegi d’unes altres.

Avui, enmig d’un procés judicial on l’activista Helena Maleno és acusada per Espanya de crim internacional de tràfic d’éssers humans per les seves crides de prestació d’auxili davant de totes les embarcacions de persones migrants a la deriva entre les costes del Mediterrani. I no n’és l’única.

Avui, que tenim tants i tants joves als nostres carrers, menors o no, tutelats o no per la DGAIA, sense futur ni permís per tenir-lo (perquè els falta permís de treball), i sense cap resposta més que la feina de les entitats que els donen suport.

Avui, que les guerres, el patiment de les poblacions, els desplaçaments forçosos i el desprestigi de l’Europa Fortalesa continuen.

Seguim dient que no volem un  món de lliure circulació de capital i de mercaderies, però de llibertat de moviment de les persoes restringida a unes quantes.

El dret a l’asil no ha de ser només paper mullat sinó una acollida digna amb tots els drets, i per a ser-ho, ha de ser una prioritat política i social.

I que entre refugiades no hi ha d’haver distincions. Segons l’estatut del refugiat, tota persona té dret a no ser retornada al seu país si la seva vida,llibertat o seguretat corren perill. A cas no ho fan pel mateix, les persones migrades?

Ens cal sensibilitat i solidaritat per reclamar el que són drets socials, no només drets humans que queden bonics i universals. Són persones que viuen aquí, amb nosaltres. Però no tenen accés al mateix que nosaltres.

Ens cal vies segures per evitar més assassinats per passivitat dels governs europeus, tant al mar, com en les vulneracions en les fronteres europees.

En el marc del Dia Internacional de les Persones Refugiades et proposem dues activitats per a conèixer millor la realitat que viuen les persones migrades quan aconsegueixen arribar a casa nostra.

Pel dret a la vida de les persones que busquen refugi!

Configuració de cookies


Tanca Més informació